Antes de ayer hablé de salvar nuestro Planeta escribiendo sobre Medio Ambiente, ayer de salvar el cine, con esa vieja espectadora de 90 años a la que aún le apasionan las salas oscuras llenas de luces y silencios, y hoy de nuestro patrimonio cultural e idiomático, con una de mis novelas.
Pepe Adsuar Soto es un humanista y escritor de Alicante, uno de los últimos románticos que conozco, experto y amante de la obra de Miguel Hernández y de los libros en general, que está elaborando un diccionario en su lengua materna para evitar que esta desaparezca, aplastada por el dominio del inglés y el rendimiento económico. Selecciona a escritores y los relaciona con una palabra que le parece hermosa. "Todas las palabras de las que hablaré (de la A a la Z) serán el agua clara y brava de una Mar imaginaria, y a la vez real, que forma parte de nuestro idioma", dice en la introducción de su blog.
Y aquí aparece mi novela "Entrevías mon amour", que yo también escribí para salvar la memoria de los que siempre pierden. Pepe Adsuar ha tenido la deferencia de incluirla en su diccionario a través de la palabra "gloria".
"He trobat el vocable glòria en el paràgraf que posaré a continuació i que pertany a la novel·la, de l'escriptor madrileny Justo Sotelo, Entrevías mon amour. Més concretament amb la frase d'ús comú sense pena ni glòria, de la que he parlat al principi. És aquesta una magnífica novel·la, fruit de les reflexions de l'autor envers vivències i paisatges que li son familiars. Fonamentalment es tracta d'un homenatge a la memòria de son pare. Les figures de pare i fill com a protagonistes de la història, donen com a resultat l'expressió d'un pregon sentiment d'amor. Però n'hi ha més, en la novel·la. Realitat i ficció s'associen per tal de fer un relat viu, tremendament enriquidor, que atrapa el lector des del principi, i que no li dóna altra opció que continuar llegint enamorat dels personatges, el moment polític i les circumstàncies d'un barri que es resisteix a veure's engolit per la gran ciutat.
Justo Sotelo Navalpotro (Nascut a Madrid) és escriptor i assagista. Doctor i Catedràtic d'Economia. Llicenciat i Doctor en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada. Màster en Estudis Literaris i en Literatura Espanyola.
“Entràrem en Los Faroles a menjar. Només quedava una taula lliure, al costat del lavabo, però no ens va importar asseure'ns allí. Mentre veia al meu pare devorar unes llentilles amb xoriço sense que es queixara del dolor a les mans, vaig pensar que havia arribat l'hora d'anar-nos-en a Cotlliure, passant per Sòria i Port Bou, per descomptat. Tal vegada encara seria possible viatjar sense problemes al sud de França; la Guàrdia Civil no s'hauria pres tan de debò la seua cerca com per a remoure el cel i la terra per tal de trobar l'incendiari. El meu pare era un desconegut, un subjecte anònim com tants milions d'espanyols que passen la vida sense pena ni glòria. El seu treball, la seua família, i poc més, així podria resumir-se la seua història. Mai havia protagonitzat una acció important, ni per a bé ni per a mal, encara que se li anara la força per la boca i pretenguera arreglar el món a cada moment.
Vaig eixir del meu error quan el mòbil es va posar a sonar sense parar”.
Me tomo el primer café de la mañana y pienso que estos son los pequeños detalles que otorgan sentido a la vida. Hacer las cosas sin esperar nada a cambio, como el dinero, el poder y la notoriedad social. Por eso solo procuro pasear por la vida con personas libres e independientes.
Este es el blog de Pepe Adsuar:
No hay comentarios:
Publicar un comentario